El baix Llobegat

Avui em fet una practica de inDesign, pe aprendre a fer servir la pagina mestra

Monotípia

Creada 1887 per Tolbert Lanston, la Monotípia és una varietat d'impressió única, només surt una bona reproducció de cada làmina

L'artista dibuixa sobre qualsevol superfície llisa, utilitzant oli, aquarel·la o tinta.
En general es fa servir el vidre, però també és vàlida un làmina de coure polit, porcellana, acrílic i moltes altres superfícies planes.
Es por crear la imatge pintant sobre la superfície de la làmina o mitjançant un procés d'inversió, consisteix en cobrir la planxa amb una fina capa de pintura i anar-los eliminant amb els dits o
amb un pinzell fins a formar la imatge.
A continuació s'aplica el paper sobre la làmina i la imatge quedarà transferida fregant el dors del paper o a través de la premsa de gravat anomenada tòrcul.

Liniotipía

La linotípia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitza el procés de composició d'un text per a ser imprès. Abans que s'inventés la linotípia el procés d'impressió era manual. Cada pàgina d'un periòdic o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres, o caràcters tipogràfics component paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que l'operari devia agafar d'uns dipòsits en els quals es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Òbviament, existien distints tipus de grandàries per a cada caràcter i es triaven en funció de les característiques i èmfasis del missatge. Per exemple, per a compondre els titulars s'usava una grandària molta major que per al corpus del text. Exactament igual, a com es fa avui dia, sol que el procediment era completament artesanal i molt lent i tedios.

Adobe InDesign

l'altre dia vam començar ha provar amb el programa rival del QuakXPress, L'Adobe In Design, i em fet una proba amb degradats, efectes de difuminat, la capitulació i transparencia.Aquesta es una imatge del programa i la prova:

Paragrafs


paragraf ordinari - És aquell que te sangrada la primera linia i la darrera es curta es el mes utilitzat en la composicio de text seguit sobre tot e llibres de text.

Paragraf Frances - És aquell que porta sangria a totes les seves linies excepció de la primera i la ultima linea es curta s'utilitza a llibres enciclopedics i diccionaris.

Paragraf Modern - És aquell que no te sangrada cap línia i la ultima es curta. sutilizta per revistes.

Paragraf Epigráfic - És el composat per linas de diferent longitud centrades per la cual cosa no podem considerar el blanc existent al principi final de cada linia com a sangria.

Paragraf Quebrat - És aquell que totes les linias aliniades a la dreta o a la esuqerra quedan en el costart oposat de manera irregular.

Paragraf en Bloc(Forsat) - És aquell que esta composat sense cap sangria i lineas curtas que formen un bloc

Paragraf Triangle Español - Cap de les linies porten sangria i la ultima línia va centrada.

Paragraf base de Lampara - Composició sense sangrias i amb linies curtes de mida decreixents.