El tipòmetre es una eina que es fa servir per ha medir les lletres, el tamany, l'alçada, l'altura, i tot això es pot medir en cm(mm), polzades, piques, i cíceros.
0
El tipòmetre
Posted on dijous, 11 de febrer del 2010 at 13:35
by
Marc
Avui a classe hem fet un tipòmetre.
El tipòmetre es una eina que es fa servir per ha medir les lletres, el tamany, l'alçada, l'altura, i tot això es pot medir en cm(mm), polzades, piques, i cíceros.
El tipòmetre es una eina que es fa servir per ha medir les lletres, el tamany, l'alçada, l'altura, i tot això es pot medir en cm(mm), polzades, piques, i cíceros.
Pel·licula inventors. Gutenberg
Posted on dilluns, 21 de desembre del 2009 at 8:09
by
Marc
Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg
(vora 1398, Magúncia - 3 de febrer, 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.
La imprempta
(vora 1398, Magúncia - 3 de febrer, 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.
La imprempta
La impremta, tot i ser una creació del Renaixement europeu, va quallar després d'un lent procés. Els antecedents se situen a l'Extrem Orient, concretament a Xina i Corea. Les primeres reproduccions d'escriptura i signes, amb ús de segells i cilindres d'estampació damunt d'argila, es donaren al país de Sumer. La idea de fer caràcters individuals i col·locar-los un al costat de l'altre per formar un text es va produir al voltant del segle X, per part del xinés Pi Shen, mitjançant lletres de fang cuit. Al segle XIII, els uigurs, un poble turc, ja utilitzava lletres fetes de fusta que entintaven. Al segle XV, els coreans començaren a utilitzar el coure.
El paper va introduir-se a Europa de la mà dels àrabs a través de les penínsules ibèrica i itàlica des dels segles VIII i IX. Al segle XIV sorgí la idea de reproduir imatges en paper, primer mitjançant la fusta i després perfeccionats amb coure. Així s'el·laboraben naips, estampes religioses, llibrets de devoció, etc.
A Europa, la impremta seria la gran protagonista als moviments intel·lectuals, literaris, econòmics, tecnològics i polítics que s'anticiparen al Renaixement. A principis de segle XV es va produir a Alemanya un període de creixement econòmic. Es va desenvolupar una cultura urbana, amb contactes amb Itàlia i el nord d'Europa. En aquest context, l'holandès Lourens Janszoon Koster inicia l'ús de caràcters mòbils de metall al primer terç del segle XV. A Lió, l'any 1444 Procope Waldfoghel estableix una impremta amb caràcters d'estany i ferro que formen alfabets llatins i hebreus. No obstant això, la figura principal fou Gutenberg, que assenta les bases d'una tipografia perfecta i definitiva entre els anys 1440 i 1450, primer a Estrasburg i després a Magúncia. La utilització de tipografies metàl·liques suposà un gran avenç, ja que donà resistència i precisió als tipus, donant bellesa als impresos i caràcter industrial a l'empresa artesana. Simultàniament, la imposició de formes a la platina va permetre als tòrculs multiplicar la tirada d'exemplars. La nova tècnica d'imprimir amb el tipus mòbil de Gutenberg s'entengué amb molta rapidesa per tota Europa. Prova d'açò és que en 1474 es va imprimir al País Valencià el llibre Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria.
m1c1e2 Tomás,Marc
Posted on divendres, 20 de novembre del 2009 at 9:29
by
Marc
a) Per visualitzar el pase de diapositivas de la primera pregunta al blog del picasa feu cliqueu aquí.
b)
c) Aquest es l'enllaç amb scribd per veure el següent exercici. clik aquí.
h)
per comparar els tipos de fonts que hi ha em de entrar a fonts i visulitzar les que hi ha.
i)
Podem localitzar les diferents tipografies al linotype FontExplorer X
j)
1- salida de audio
2- entrada de audio
3,4,5- USB
6,7- FireWire
8- Ethernet
9- conexión dispositivos externos
k)
impresora d'impacte: una agulla o roda de caracters, golpeja el paper per deixar impresa la lletra.
Impresora de chorro de tinta: aquestes impresores imprimeixen utilitzan un o més cartuxos de tinta.
impresora laser: aquesta impresora utilitza tecnologia laser i es ara mateix de les impresores que imprimeixen amb més calitat
l)
Computer to Film (CFP) es un métode de impresió Offset que implica la impresió desde un ordinador, directament a una pel·lícula.
CTP (Computer to Plate) és un sistema industrial per crear planxes litogràfiques o flexogràfiques directament des de fitxers informàtics.
b)
c) Aquest es l'enllaç amb scribd per veure el següent exercici. clik aquí.
h)
per comparar els tipos de fonts que hi ha em de entrar a fonts i visulitzar les que hi ha.
i)
Podem localitzar les diferents tipografies al linotype FontExplorer X
j)
1- salida de audio
2- entrada de audio
3,4,5- USB
6,7- FireWire
8- Ethernet
9- conexión dispositivos externos
k)
impresora d'impacte: una agulla o roda de caracters, golpeja el paper per deixar impresa la lletra.
Impresora de chorro de tinta: aquestes impresores imprimeixen utilitzan un o més cartuxos de tinta.
impresora laser: aquesta impresora utilitza tecnologia laser i es ara mateix de les impresores que imprimeixen amb més calitat
l)
Computer to Film (CFP) es un métode de impresió Offset que implica la impresió desde un ordinador, directament a una pel·lícula.
CTP (Computer to Plate) és un sistema industrial per crear planxes litogràfiques o flexogràfiques directament des de fitxers informàtics.
Com fer PDFs i POSTSCRIPTs
Posted on dilluns, 16 de novembre del 2009 at 8:18
by
Marc
Per crear un PDF, obrim un document amb qualsevol programa i li donem a la opció imprimir. Un cop fet això canviem la impressora que ha estat triada per imprimir i seleccionem Adobe PDF 9.0.
Quan ja em fet això triem l'opció impressora de la part inferior esquerra, i la premem. Se'ns obrira una altre finestra com la que veureu a continuació.
Un cop oberta aquesta finestra podrem elegir com guardar el document, si el volem en PDF elegirem l'opció "Guardar como PDF...", en canvi si volem guardar-ho com a document Postscript premem "Guardar como Postscript".
Desprès d'això elegim el lloc on volem que ens ho guardi i li donem a guardar, i ja està fet.
Quan ja em fet això triem l'opció impressora de la part inferior esquerra, i la premem. Se'ns obrira una altre finestra com la que veureu a continuació.
Un cop oberta aquesta finestra podrem elegir com guardar el document, si el volem en PDF elegirem l'opció "Guardar como PDF...", en canvi si volem guardar-ho com a document Postscript premem "Guardar como Postscript".
Desprès d'això elegim el lloc on volem que ens ho guardi i li donem a guardar, i ja està fet.
Dispositius d'emmagatzematge
Posted on dilluns, 9 de novembre del 2009 at 8:33
by
Marc
- Targetes perforades / Cintes perforades: S'utilitzava molt al començament dels ordinadors. Cada forat de la targeta enviava la informació sobre la nota que tenia que tocar el piano.
- Cintes magnètiques: La informació es grava de manera magnètica. Aquesta tecnologia no es de molt bona qualitat ja que quan una cinta es rebobina es desgasta i es torna il·legible.
- Disquets o discos flexibles: Tipus; 8" - 5 1/4" - 3 1/2".
- Disc dur 8" , 5 1/4"
disc dur de portàtil 2'5"
discos externs 1'8"
- Suports òptics: Ja no s'utilitza el magnetisme sinó el làser. Però te un petit problema, la oxidació de la làmina metàl·lica.
- Compact disc (550 MB)
DVD (4'5 GB o 9 GB (si son de doble cara))
Blu-ray (50 GB)
- Magneto-optics: es una barreja de les dues tecnologies.
- Unitats d'estat solid (SSD: solid state driver): Utilitzant memòries flash connectades entre si, com els pendrives.
- Targetes de memòria: son el mateix l'únic que amb entrada USB.
- Sistema binari: tota la informació es representa amb "1" i "0", es a dir cada lletra i numero es representa amb 5 dígits que poden estar engegats o apagats ( engegats= 1 , apagats= 0) per exemple: A= 00001, B= 00010 ...
- Raid: es un sistema d'emmagatzematge redundant, s a dir que te mes d'un disc dur.
- Cintes magnètiques: La informació es grava de manera magnètica. Aquesta tecnologia no es de molt bona qualitat ja que quan una cinta es rebobina es desgasta i es torna il·legible.
- Disquets o discos flexibles: Tipus; 8" - 5 1/4" - 3 1/2".
- Disc dur 8" , 5 1/4"
disc dur de portàtil 2'5"
discos externs 1'8"
- Suports òptics: Ja no s'utilitza el magnetisme sinó el làser. Però te un petit problema, la oxidació de la làmina metàl·lica.
- Compact disc (550 MB)
DVD (4'5 GB o 9 GB (si son de doble cara))
Blu-ray (50 GB)
- Magneto-optics: es una barreja de les dues tecnologies.
- Unitats d'estat solid (SSD: solid state driver): Utilitzant memòries flash connectades entre si, com els pendrives.
- Targetes de memòria: son el mateix l'únic que amb entrada USB.
- Sistema binari: tota la informació es representa amb "1" i "0", es a dir cada lletra i numero es representa amb 5 dígits que poden estar engegats o apagats ( engegats= 1 , apagats= 0) per exemple: A= 00001, B= 00010 ...
- Raid: es un sistema d'emmagatzematge redundant, s a dir que te mes d'un disc dur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
