Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg(vora 1398, Magúncia - 3 de febrer, 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seues contribucions i la invenció de la impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.
La impremptaLa impremta, tot i ser una creació del Renaixement europeu, va quallar després d'un lent procés. Els antecedents se situen a l'Extrem Orient, concretament a Xina i Corea. Les primeres reproduccions d'escriptura i signes, amb ús de segells i cilindres d'estampació damunt d'argila, es donaren al país de Sumer. La idea de fer caràcters individuals i col·locar-los un al costat de l'altre per formar un text es va produir al voltant del segle X, per part del xinés Pi Shen, mitjançant lletres de fang cuit. Al segle XIII, els uigurs, un poble turc, ja utilitzava lletres fetes de fusta que entintaven. Al segle XV, els coreans començaren a utilitzar el coure.
El paper va introduir-se a Europa de la mà dels àrabs a través de les penínsules ibèrica i itàlica des dels segles VIII i IX. Al segle XIV sorgí la idea de reproduir imatges en paper, primer mitjançant la fusta i després perfeccionats amb coure. Així s'el·laboraben naips, estampes religioses, llibrets de devoció, etc.
A Europa, la impremta seria la gran protagonista als moviments intel·lectuals, literaris, econòmics, tecnològics i polítics que s'anticiparen al Renaixement. A principis de segle XV es va produir a Alemanya un període de creixement econòmic. Es va desenvolupar una cultura urbana, amb contactes amb Itàlia i el nord d'Europa. En aquest context, l'holandès Lourens Janszoon Koster inicia l'ús de caràcters mòbils de metall al primer terç del segle XV. A Lió, l'any 1444 Procope Waldfoghel estableix una impremta amb caràcters d'estany i ferro que formen alfabets llatins i hebreus. No obstant això, la figura principal fou Gutenberg, que assenta les bases d'una tipografia perfecta i definitiva entre els anys 1440 i 1450, primer a Estrasburg i després a Magúncia. La utilització de tipografies metàl·liques suposà un gran avenç, ja que donà resistència i precisió als tipus, donant bellesa als impresos i caràcter industrial a l'empresa artesana. Simultàniament, la imposició de formes a la platina va permetre als tòrculs multiplicar la tirada d'exemplars. La nova tècnica d'imprimir amb el tipus mòbil de Gutenberg s'entengué amb molta rapidesa per tota Europa. Prova d'açò és que en 1474 es va imprimir al País Valencià el llibre Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria.
